Els meus moments de felicitat

Em llevo. El despertador del mòbil marca les 7:30. Potser no em vindrà de cinc minuts. Potser, per culpa d'aquells cinc minuts, faré tard. Però el cert és que no hi poden faltar. Cinc minuts insignificants en què aprofito per fer el manta, per pensar en el que faré durant el dia o simplement cinc minuts que m'ajuden a no llevar-me de mal humor. Això sí: cinc minuts que hem fan feliç.

Sóc a l'habitació de l'ordinador. En la llunyania, sento que es tanca la porta. Per fi m'he quedat sola. Sense pensar-m’ho dues vegades, encenc els altaveus i premo el botó del volum fins al màxim. Poso aquella cançó que tant m’agrada i em deixo portar pel seu ritme, tot fent saltirons d’un costat a l’altre de l’habitació. La música, una de les coses sense les quals no podria viure i que hem fa molt i molt feliç.

És una tarda d’allò més avorrida. No em cal res més que una bicicleta per convertir-la en màgica. Sentir l’aire pur que xoca contra la meva cara degut a la velocitat que agafo en una de les baixades i sentir-me envoltada del verd paisatge vidrerenc hem fa feliç, molt feliç.

Asseure’m en un banc d’una plaça o un carrer transitat i mirar la gent passar. Resulta fascinant observar la gran diversitat de gent que hi ha, imaginar les històries que s’amaguen darrere de cada rostre, veure una parella d’enamorats o com el nen petit no vol donar la mà a la mama. I què millor que comentar la jugada amb la companyia d’alguna amiga. Observar les masses, doncs, és un gran passatemps que m’ajuda a desconnectar de la meva vida per uns moments i submergir-me en la de persones alienes.

El sol travessa el vidre de la finestra de l’habitació. En dies tan esplèndids, surto a la terrassa, estenc la tovallola, m’estiro, em poso els auriculars amb la música al màxim i tanco els ulls. Deixo la ment en blanc, no penso en res més que no sigui els raigs de sol escalfant damunt la meva cara. El sol de l’estiu hem fa d’allò més feliç, tot i que després m’acabi cremant una mica.

Ja és hora d’anar a dormir. Bé, no per mi. Em resulta impensable endinsar-me en el més profund dels sons sense haver llegit ni que sigui una pàgina del llibre que encapçala la prestatgeria de damunt del llit. No hi ha res com deixar córrer la imaginació abans d’anar a dormir, i tinc comprovat que el son resulta molt més plaent després de llegir. Sí, llegir i dormir, dos dels meus grans plaers que fan del meu dia un dia més feliç.

Tres, quatre, cinc, sis. Arriben les set i a part del romanticisme, el modernisme i Santiago Rusiñol ja no m’hi cap res més al cap. És aleshores quan m’apodero del quarto de bany i durant uns minuts em concentro exclusivament en l’aigua que cau per damunt meu i va recorrent el meu cos. Al meu cap només hi ha lloc pel plaer. Mitja horeta que m’ajuda a oblidar l’estrès de l’escola, mitja horeta de felicitat. Per on anava? Ah, sí, ja me’n recordo, ara tocava el simbolisme i el decadentisme...

Dissabte al matí. A les 10:00 la meva germana se’n va a muntar a cavall. Des de les 7:00, però, que ja la sents voltar amunt i avall, esperant ansiosa aquelles 10:00 que per ella semblen no arribar mai. I per fi ja són aquí. Que feliç hem fa veure com es vesteix, com posa pressa als meus pares perquè tan sols falten 10 minuts o com prepara la càmera de fotografiar, no fos cas que ens la descuidéssim i no li poguéssim fer fotos! I quin goig que fa damunt del cavall! És en aquests moments quan m’adono que la seva felicitat és la meva felicitat.

Fent aquest breu repàs sobre els meus moments de felicitat m’adono que realment cal ben poc per ser feliç, i és que les millors coses de la vida no són coses.