Què vindrà a continuació? Una pregunta difícil de respondre, ja que fins i tot allò més impensable, com un edifici submarí, tal i com diu la Laura, ja ha passat pel cap a algú i s'ha fet construir o, si més no, posar en marxa.
Ara bé, el dilema és: som més "guays" per tenir edificis d'allò més estrafolaris? El grau de bellesa d'una ciutat es mesura per l’excentricitat dels seus monuments? Sembla que ens volen fer creure que sí, i nosaltres ens deixem meravellar per trossos de ferralla amuntegats un damunt de l’altre en comptes d’apreciar vertaderes obres de la natura, com ara les cataractes del Niàgara, o regals dels nostres avantpassats, com les piràmides d’Egipte. Però no ens enganyem: ni els polítics ni els arquitectes construeixen aquestes “obres d’art” pel bé de la població o pel gaudi dels turistes; la única finalitat per la qual es decoren les ciutats amb edificis sense cap ni peus és els diners que es generen. Em sembla d’allò més egoista i avariciós que ens gastem tals quantitats impensables de diners en “xorrades” d’aquesta mena en comptes de preocupar-nos per acabar amb la fam mundial, perquè al fi i al cap un edifici d’aquesta mena és totalment inútil, i per fer-lo s’ha hagut d’acabar amb grans extensions de terra i boscos i com a conseqüència s’ha malmès gran part de la fauna i la flora d’una ciutat. En què pensem, doncs, la societat d’avui dia? Per què continuem visitant dits edificis i donant el plaer als polítics que els han fet construir? Està clar que som una societat del tot consumista, i, pel que sembla, gens solidària. Ens deixem endur per les grans masses, nosaltres som les titelles i els polítics mouen els fils. És evident que ens fan fer el que volen, i el que és més trist encara, nosaltres ens deixem manipular; és més fàcil i més còmode que et guiïn en comptes de pensar per tu mateix.
Mentre al món occidental el problema més gran és quin edifici construir per generar més diners, als països subdesenvolupats s’estan morint de gana. Nosaltres i únicament nosaltres som els que tenim a les nostres mans el poder d’aturar aquesta moda que s’està estenent per tot arreu, els que tenim la capacitat d’escollir entre pagar 20€ per vistar el Museu de les Ciències i les Arts de València o anar d’acampada i no deixar-nos portar pel consumisme de la societat.
Ara bé, el dilema és: som més "guays" per tenir edificis d'allò més estrafolaris? El grau de bellesa d'una ciutat es mesura per l’excentricitat dels seus monuments? Sembla que ens volen fer creure que sí, i nosaltres ens deixem meravellar per trossos de ferralla amuntegats un damunt de l’altre en comptes d’apreciar vertaderes obres de la natura, com ara les cataractes del Niàgara, o regals dels nostres avantpassats, com les piràmides d’Egipte. Però no ens enganyem: ni els polítics ni els arquitectes construeixen aquestes “obres d’art” pel bé de la població o pel gaudi dels turistes; la única finalitat per la qual es decoren les ciutats amb edificis sense cap ni peus és els diners que es generen. Em sembla d’allò més egoista i avariciós que ens gastem tals quantitats impensables de diners en “xorrades” d’aquesta mena en comptes de preocupar-nos per acabar amb la fam mundial, perquè al fi i al cap un edifici d’aquesta mena és totalment inútil, i per fer-lo s’ha hagut d’acabar amb grans extensions de terra i boscos i com a conseqüència s’ha malmès gran part de la fauna i la flora d’una ciutat. En què pensem, doncs, la societat d’avui dia? Per què continuem visitant dits edificis i donant el plaer als polítics que els han fet construir? Està clar que som una societat del tot consumista, i, pel que sembla, gens solidària. Ens deixem endur per les grans masses, nosaltres som les titelles i els polítics mouen els fils. És evident que ens fan fer el que volen, i el que és més trist encara, nosaltres ens deixem manipular; és més fàcil i més còmode que et guiïn en comptes de pensar per tu mateix.
Mentre al món occidental el problema més gran és quin edifici construir per generar més diners, als països subdesenvolupats s’estan morint de gana. Nosaltres i únicament nosaltres som els que tenim a les nostres mans el poder d’aturar aquesta moda que s’està estenent per tot arreu, els que tenim la capacitat d’escollir entre pagar 20€ per vistar el Museu de les Ciències i les Arts de València o anar d’acampada i no deixar-nos portar pel consumisme de la societat.
Molt bona reflexió, Maria. Excel·lent. Val més anar d'acampada...
ResponderEliminar