La maternitat als ulls de la Violeta

Malauradament, no vaig poder assistir a la xerrada sobre la maternitat de la Violeta, però sé que aquesta, l'any 2005, va fer un curset per ser mare Doula, una persona que ajuda a dones que estan embarassades o que volen ser mares i les aconsella sobre la maternitat. Així doncs, sembla ser que després de tenir el seu primer fill la Violeta va trobar la seva vocació: la maternitat. Ara bé, d'una manera un pèl exagerada; pel que vaig notar quan l'Anna m'explicava el que havia dit la Violeta, vaig notar que aquesta està en contra dels hospitals i defensa totalment els parts naturals. A més, creu que quan una dona té un fill aquesta s'ha de dedicar única i exclusivament al seu nadó, deixant de banda la resta de coses, com ara la feina o les tasques domèstiques, i centrar-se totalment amb l'acabat de néixer. Trobo que aquest és un punt de vista massa radical; està bé que la mare dediqui els primers mesos a estar i compartir moments amb el seu bebè, però tampoc cal abandonar-ho tot completament, ja que per a moltes famílies també és necessari el suport de la mare a la feina, no només el pare treballant. A més, jo crec que no necessàriament el nen es sentirà més estimat i serà millor educat quantes més vegades estigui en els braços de la mare; ben al contrari, els pares poden ser capaços de combinar la feina i la criatura i no per això deixaran d'oferir-li tot l'amor que uns pares poden oferir al seu fill.
Sí que coincideixo amb la Violeta en el fet que la llet materna és la millor per tal d'alimentar als ndaons, més que no pas qualsevol llet preparada, ja que mai serà tan bona per la criatura com la llet que li pot oferir la seva mare. Tot i així, trobo que els hospitals no són cap problema, al contrari, jo defenso que donar a llum en un hospital és més higiènic i per qualsevol problema estàs emboltat d'especialistes disposats a ajudar-te en tot moment. Em sembla que portar al món a un ésser humà a casa és una mica rudimentari. Cert és, però, que en un hospital sembla que ens deixem endur més per coses secundàries, com ara si l'atenció dels metges serà suficientment bona o si ens anestessieran perquè el part no ens faci mal, en comptes de gaudir de tan gran experiència com és portar una criatura al món.