El passat dilluns 30 de novembre vam rebre la visita d'una exalumna del centre, la Marta Guitart. Des de Maçanet de la Selva va venir per parlar-nos sobre la seva vida professional un cop deixà enrere l'institut.
Des de sempre, la Marta havia defugit dels números i tenia clar que la seva vocació eren les lletres, així que no dubtà en escollir el batxillerat humanístic. Però les idees no sempre es tenen tan clares; a l'hora de triar carrera, la Marta va tenir un gran dilema. Dubtava entre quatre carreres i, és clar, estava plena d'inseguretats, ja que d'aquesta decisió depenia el seu futur: periodisme? Traducció i interpretació? Filologia? Filosofia? Tot just faltaven dues setmanes per a la matriculació a la Universitat que la Marta es va decidir: traducció i interpretació, a la Universitat de Barcelona.
La Marta és una gran apassionada de les llengües, i, d'entre les que li oferia la carrera, va escollir l'anglès i l'italià. Val a dir, però, que aquesta última li cridava molt més l'atenció, motiu pel qual va residir durant dos anys a Venècia. Tot i així, també va tenir l'oportunitat de fer un Erasmus a Anglaterra, Manchester per ser exactes, una experiència que li va permetre millorar el seu anglès i alhora la va fer créixer com a persona; una experiència que ens recomana a tots nosaltres.
Gràcies al contacte que mantenia amb una de les seves professores de la Universitat, li van ofertar la possibilitat de col·laborar en el projecte de l'elaboració d'un diccionari bilingüe: castellà-itàlia i italià-castellà, una oferta que acceptà de bon gust. La traducció del castellà a l'italià, però, ja estava feta, i això va ser un recolç important per la Marta a l'hora de definir les paraules de la lletra A i la lletra C de l'italià al castellà. Segons la Marta, un dels grans avantatges d'aquesta feina és que no t'has de desplaçar, sinó que treballes desde casa i això permet una gran flexibilitat en l'horari, tot i que això comporti sacrificar molts caps de setmana. I, és clar, no tenia tot el temps de món per presentar les paraules: la seva coordinadora li enviava uns fitxers amb un número de paraules que calia tenir enllestides en tres o quatre mesos, més o menys. I això no és tot: des de fora sembla senzill definir una paraula, ja que comptem amb molts recursos per fer-ho, com ara els diccionaris. Però, de fet, tot i que ella també comptava amb l'ajuda d'enciclopèdies, no era suficient: havia de crear una definició clara, concisa, el més entenedora possible, amb un llenguatge planer, i sobretot, hi havia d'incloure exemples d'ús, frases fetes, locucions, etc. I el gran problema venia quan la paraula italiana no tenia traducció al castellà, ja sigui perquè no en tenim cap per designar aquell concepte o bé perquè hem imposat un barbarisme. Així doncs, elaborar un diccionari no és tan senzill com sembla, sinó que requereix molt de temps, molt d'esforç i, sobretot, moltes ganes.
El diccionari no sortirà publicat fins l'any 2012. Tot i que ens pugui semblar un xic exagerat, hem de tenir en compte que no es tracta únicament de crear les definicions, sinó que aquestes són enviades a la coordinadora perquè les verifiqui i, sovint, han de ser retocades. També hi ha els correctors, que han de corregir tots els errors que se'ls poden haver escapat als traductors, ja que tanta estona treballant amb lletres acabes per veure-ho tot igual. Així doncs, veiem que fins a la publicació hi ha tot un llarg i lent procés.
La Marta, malgrat les hores sacrificades en l'elaboració del diccionari, no s'arrepenteix pas d'haver acceptat aquest repte, ja que ha après moltíssim i, sobretot, ha gaudit fent el que li agrada, i això no té preu.
De moment, la Marta no té cap feina estable, sinó que va fent petits treballs que li surten, com ara traduccions o classes d'idiomes, però ella, en els temps que corren, amb això ja en té prou. Tots sabem que, un cop acabada una carrera, no et plourà una feina estable i ben remunerada, sinó que mica en mica ens hem d'anar construint el nostre lloc en el món laboral.
