Guerra d'aigua!

No negaré que el dia de la jornada esportiva m'ho vaig passar d'allò més bé realitzant les meves dues proves; era tan divertit com entretingut veure com les alumnes més atrevides s'empastifaven la cara de xocolata degut a la mala punteria de les seves companyes (o degut a alguna que altra empenta meva), o observar els somriures d'algunes quan descobrien que el que els havia posat a la boca era nata i les expressions d'angúnia d'altres quan provaven la mostassa.

El cert és, però, que un dels millors moments del dia no va ser precisament enmig d'una de les proves: quan ja faltava poc per recollir, la Laura em va sorpendre amb un pot d'espuma i em va empastifar-ne la cara, tal i com ella ja la duia. I és que els de la prova del costat, que consistia en afeitar un globus ple d'aigua sense que es petés, van començar per mullar als participants de la prova i van acabar per emplenar d'espuma fins a algun dels monitors. I és clar, jo, just a la prova del costat, tenia el destí sentenciat: acabar plena d'espuma i d'aigua. Tot i que al principi vaig optar per refugiar-me dins el bar per tal que no m'afectés aquella guerra que s'havia desencadenat allà davant de la pista, vaig adonar-me que allò era de cobards i vaig decidir "sortir a lluitar"! Al fi i al cap, no estem parlant ni d'armes ni de bombes, només d'alguns cubells plens d'aigua i d'una mica d'espuma. Al fi i al cap, la roba es renta i l'aigua s'eixuga. Al fi i al cap, era un dia per divertir-se, i si no sorties xop de l'institut segur que era perquè no havies aprofitat la jornada al màxim. No us sembla?