Íngrid Betancourt

Íngrid Betancourt (25 de desembre del 1956), de descendència colombiana, és, a més de política, ex-senadora i activista anti-corrupció, mundialment coneguda per el seu segrest a la guerrilla de les FARC. El motiu principal del segrest fou la candidatura de Betancourt pel partit verd, amb el fi d'aconseguir la presidència del seu païs l'any 2002. Íngrid, tot i ser avisada pel govern, el 23 de febrer del 2002 va voler fer una campanya en una zona molt activa en guerrilles, fet que va desencadenar el seu captiveri. El seu cas va despertar grans sentiments de solidaritat, convertint-se així en una causa cèlebre. Finalment, el 2 de juny del 2008 va ser alliberada per l'excèrcit colombià, juntament amb 4 captius més.
El seu segrest durant sis anys, quatre mesos i i nou dies va tenir un gran ressò internacionalment, i el setembre del 2008 va rebre, entre molts altres reconeixements, el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia, destacant la fortalesa, la valentia i la dignitat amb les que Íngrid Betancourt s'enfrontà a sis anys de captiveri injust.

El discurs d'Íngrid Betancourt, un discurs carregat de sentiment i d'emoció, on mostra el seu immens agraïment cap a totes les persones que han fet possible la seva alliberació i, per tant, la seva llibertat, és el discurs ideal per tal de contrastar-lo amb el de Quim Monzó; Betancourt pretén captivar el públic, commoure'l i a la vegada conscienciar-lo envers un món molt injust en que molta gent continua captiva en unes condicions nul·les, a diferència de Monzó, que té per a objectiu entretenir i fer passar una bona estona als oients. A més, mentre que ella utilitza un llenguatge més aviat formal i un to adequat, marcant cada pausa on toca i fent servir la velocitat adequada per tal de poder assimilar tot el que explica, ell entortolliga un seguit d'embarbussaments dits a una velocitat extrema i no respecte cap pausa, fet que ens fa impossible unir conceptes i entendre el que diu.
Així doncs, podríem resumir-ho dient que en el discurs d'Íngrid Betancourt el més important és el contingut i no pas la forma, mentre que per Quim Monzó té molt més pes la gràcia i la rima de les paraules que no pas el seu sugnificat global.

Embarbussament (m)

Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc.

[Etimologia -- De «embarbussar-se», de «balbucejar», forma desenvolupada de l'antic «balbuçar», del llatí «balbutire», mateix significat.]

Els embarbussaments els trobem en totes les llengües i consisteixen en combinacions de paraules de pronúncia difícil si es diuen ben de pressa... Sembla que, finalment, ens hem posat d'acord a dir-ne així, embarbussaments. Però en català han estat anomenats, també, 'empatolls', 'embarassallengües', 'entrebancs', 'entrebancallengües', 'travallengües', 'queques' (al Rosselló)... Els especialistes els anomenen d'una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: fórmules ortofòniques, en diuen.

Un plat pla blau clar, ple de pebre negre està.

***

Discurs íntegre de l'escriptor Quim Monzó que va inaugurar la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, amb la cultura catalana com a convidada d'honor.

M'arriscaria a posar la mà al foc que cap persona seria capaç de fer un resum explícit de tots els temes que abarca Quim Monzó en 13 minuts veient el vídeo únicament una sola vegada; i si bé és cert que l'escriptor va reprenent la idea principal al llarg del text (què pot dir i quins temes pot tractar en un discurs), és evident que se'n va per les branques: acaba arribant a un tema que no té res a veure amb la idea inicial. I si a tot això li acabem afegint la rapidesa i la velocitat que aconsegueix Monzó a l'hora d'articular tants sons en tan poc temps ja fa gairebé del tot incomprensible el seu discurs. Veiem, doncs, que Quim Monzó té una gran facilitat per als embarbussaments, ja que és capaç de lligar-ne uns amb altres i això crea un efecte a l'oïda molt singular.
Així doncs, podriem resumir el discurs amb una afirmació del mateix Quim Monzó: "[...] un discurs tan ambigu que tot fos ritme, ritme, ritme, però que en el fons no digues res."