Llibertat d'expressió!

D'ençà que en Nil aconseguí el poder sent nomenat delegat de classe que la vida dels alumnes de 1r.A es convertí en un infern. En aquell pandemònium no es podia moure un sol dit sense el consentiment del gran representant. I, no us creureu pas que les decisions de grup es prenien a votació no? És evident que, a l'hora d'escollir, per exemple, una data d'examen, l'opinió dels alumnes tenia menys pes que un quark. No és d'estranyar, doncs, que, ben aviat, els estudiants de 1r.A es reunissin en un falansteri després de classe per tal de buscar un remei urgent a aquella malvada dictadura que, malauradament, anava de mal en pitjor. I foren tants els avions de paper llançats demanant un canvi immediat, els crits i les queixes continues dels nois i noies i els cartells que dibuixaven una màscara tatxada que, després de pocs dies, en Nil renuncià al seu càrrec i la seva delegació féu història.
Sí, els desitjos de canvi no quedaren en simples fantasies utòpiques; per fi es podia respirar tranquil·llament a l'aula de 1r.A.