Article de Javier Marías

Que no me entero

Javier Marías, l'autor d'aquest article, a més de ser escriptor és traductor, editor espanyol i membre de la Real Academia Espanyola (RAE), tal que és un autor molt prolífic; la seva obra es compon de novel·les, narracions i articles periodístics, a més de nombrosos assajos i traduccions. Així doncs, no es tracta d'un simple aficionat que, sota el seu parer, els periodistes no redacten correctament les notícies, si no que ens trobem davant una persona culta i sàvia respecte la llengua i el seu correcte ús, així com també té coneixença sobre algunes llengues estrangeres i la capacitat de comprendre-les correctament. Amb tot això, podem dir que Marías està sobradament qualificat per retreure a El País la ignorància escampada entre els seus periodistes. I és que aquest article critica per damunt de tot la incultura que s'està estenen arreu; els errors dels periodistes a l'hora de transmetre una informació no es limiten només a simples errades ortogràfiques o de pronuncia, sinó que capgiren completament el significat d'una paraula, cosa que comporta un sobreesforç per als lectors: no només han de localitzar i tornar a traduir les paraules errònees, sinó que s'han de crear la seva pròpia visió de les notícies, ja que el text es torna incomprensible. Així doncs, el fet que els periodistes malinterpretin i, per tant, tradueixin malament moltes paraules desemboca en una incultura general, ja que vivim en un món dominat per les telecomunicacions i això fa que cada vegada més ens contagiem d'aquests errors i els acabem dient nosaltres, encara que siguin incorrectes. D'aquestes paraules se'n diuen falsos amics.
Els falsos amics són paraules provinents d'altres països que s'assemblen a les nostres en quan a l'escriptura i a la pronuncia i que, per tant, les associem amb aquestes, tot i en realitat tenen un significat ben diferent. En italià, per exemple, tindríem el mot guardare, que significa mirar, i no pas guardar, tal i com ens semblaria a nosaltres.