Els diners no porten l'egoisme, pero sí ajuden!

A en Pau li ha tocat la loteria. El dia abans amb prou feines sabia d'on li sortien els misses per poder pagar-se la universitat, però d'ençà que la fortuna (o desgràcia, depèn com es miri) s'ha posat dins la seva butxaca, aquell bon jan s'ha tornat egocèntric i cobdiciós: tant se li'n dóna afluixar-se els cordons cada dos per tres comprant les coses més inútils i insignificants, presumint davant les mosses de pagar bitllo a bitllo tot allò del que s'encapritxa, però quan és hora de gratar-se la butxaca per ajudar a la família a esquivar la crisi, a en Pau se l'empassa la terra.
I no és d'estranyar que s'hagi tret la carrera a la primera (com bé sabem, pagant, Sant Pere canta.)
És ben bé cert que els diners mouen el món, però hauríem d'intentar mantenir inmòbils els sentiments de les persones. Els diners no són pas cap problema, sempre i quan els sapiguem aprofitar bé i no deixem que ells s'aprofitin de nosaltres.